Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple: És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018. Va tocar l'estudi 1 de  [...]

acabats en -ca canvien la c per qu (oca, oques). - Els mots acabats en -ga canvien la g per gu (figa, figues). - Els mots acabats en -ça canvien la ç per c (plaça, places). - Els mots acabats en -ja canvien la j per g (granja, granges). - Els mots acabats en -gua fan el plural en -gües (llengua [...]

D'acord amb el diccionari normatiu, el mot séquia s'escriu amb accent tancat. Aquesta grafia fou modificada en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Pel que fa a la pronúncia, en català occidental la e es pronuncia tancada, mentre que en català [...]

L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar. Convé recordar que s'escriu n en els casos següents: en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc [...]

, tinguin també una forma escrita que reflecteix aquesta pronúncia sense la d intervocàlica: mascletà, fideuà. En general, però, cal evitar aquestes grafies populars. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.3.3)  [...]

són sigles que han esdevingut mots comuns, funcionen com qualsevol altre mot de la llengua. En conseqüència, s'accentuen segons les regles generals d'accentuació. Per exemple: crònut (de croissant i dònut) làser (de LASER 'light amplification by stimulated emission of radiation')  [...]

: en el verb halar ('menjar') en algunes interjeccions: ehem!, ha!, hum!... en estrangerismes no adaptats fonèticament al català: hall, hippy, hobby... en noms propis no adaptats i els seus derivats, en què la h ha conservat la pronúncia de la llengua d'origen: Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume [...]

ou: cou-re, pou uu: duus, lluu Diftongs creixents En els diftongs creixents la primera vocal és sempre la i o la u, que en aquesta posició funcionen com a semiconsonants. Apareixen en els tres casos següents: ? Quan la u va precedida de g o q: gua: gua-nyar, llen-gua güe: bi-lin-güe [...]

que es pronuncia. Cal tenir en compte que la u dels grups -gua-, -guo-, -qua-, -quo- es pronuncia sempre i, per tant, no duu mai dièresi. Per exemple: obliqua, llengua, quota, aiguós no porten dièresi; en canvi, obliqües i llengües porten dièresi per indicar que la u s'ha de pronunciar. Per indicar [...]

Hi ha estrangerismes que s'han adaptat a l'ortografia catalana i que, per tant, s'accentuen segons les regles d'accentuació del català, com ara currículum, vídeo o esmòquing. En canvi, altres mots manllevats d'una llengua estrangera mantenen la grafia original, com són els casos de fondue [...]